sábado, 20 de septiembre de 2008

Supongamos que lo consigue. Lo consigue.

Driver. Madrileño. Lo que sigue es una música que le ayuda a escribir... después una suposición , un intento... y finalmente una historia. No llevo jamás sombrero-a Antonieta le encantaban-. Si tuviera, elegiría el más grande... de color azul quizá y me descubriría. Porque es para sacarse el sombrero. ¿No os parece?.




Supongamos a un madrileño que trata de escribir en catalán, sin tener ni idea.
Supongamos que l@s que lo van a leer le van a perdonar sus fallos.
Supongamos que la Generalitat tiene una página web, que ayuda a traducir.
Y supongamos que el madrileño no tiene vergüenza.
¿Qué pasaría?
Tal vez esto:

LLUEVE EN BARNA.
Recordes la primera vegada?
La millor amb diferència.

Tu eres un ésser innocent, nou en el barri.
Els teus pares et van portar de passeig.
Els arbres s'elevaven poderosos, com a pilars que sostinguessin la cúpula celeste.
L'olor a estiu impregnava la teva roba de principiant.
El teu món, un carro, una mamella i el compassat reflex de la llum a l'iris.
Aquesta llum que t'indicava l'existència d'un món nou.
Tot per descobrir.
El transcórrer del temps, els canvis d'intensitat dels reflexos daurats.
El sol, ardent compaña, la teva primera estrella.

Quan de sobte.
Sempre se't presentava tot de sobte.
La teva estrella es va afluixar, igual que el teu freqüent riure infantil.
Va ocórrer una cosa inesperada.
Del cel van començar a lliscar gotes de plata, sobre un fons gris i blavós.
Sorpresa.
La teva innocent mirada es va elevar, tractant d'escorcollar el perquè del meteor.
Era un senyal del cel, o potser algú s'havia deixat una aixeta oberta?.
Queia sobre el món una pluja inesperada i bulliciosa.
Tot l'absorbia la terra.
Aquell inexplicable teatre tot se l'empassava.
Una immensa perspectiva de color va aconseguir que el teu moment estigués omplert de novetats.
Tot era nou per a tu.
Encara que realment, el més nou que allà hi havia, era tu.

La pluja va netejar la tarda.
Va mullar els carrers de Barna i també les avingudes de Copacabana.

Tanta aigua, tanta aigua, que fins i tot el mar mullava.
…Recordes la primera vegada?

Atentamente. Driver.

No hay comentarios: